i Günter Blobel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Günter Blobel

medicina med
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany. Investigador del laboratori de biologia cel·lular de la Universitat de Rockefeller, a Nova York.
Waltersdorf, Alemanya, 21 de maig de 1936

Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1999 pels treballs de recerca en què demostrà que les proteïnes tenen signes intrínsecs que determinen el seu transport i localització dins la cèl·lula. Al principi dels anys setanta postulà l’existència d’estigmes, dins la molècula proteica, que condicionen el pas de cada proteïna, tant per la membrana cel·lular com per la dels orgànuls cel·lulars, i en determinen el destí final i el camí per a arribar-hi. Posteriorment demostrà que es tracta de cadenes d’aminoàcids, incloses a la mateixa proteïna i sovint situades en un dels extrems, que marquen la sortida per la membrana del reticle endoplasmàtic on s’ha sintetitzat i el pas per altres membranes, siguin dels orgànuls cel·lulars o de la membrana cel·lular en cas que la proteïna tingui un destí extracel·lular, de manera que assenyalen, específicament, tant el destí com el camí per a arribar-hi. El 1980 descobrí la successió específica d’aminoàcids d’aquests processos, i que es tracta d’un mecanisme universal present en llevats, plantes i cèl·lules animals. Diverses malalties hereditàries humanes són provocades per errors en aquests signes i mecanismes de transport. La hipercolesterolèmia familiar és deguda al fet que els marcadors de transport són deficients, i en la fibrosi quística les proteïnes no arriben al seu destí. Aquests descobriments, afegits a la tecnologia de l’ADN recombinant, han de permetre una producció més acurada de certes drogues proteiques, com la insulina, l’eritropoetina, l’interferó, etc.

Col·laboració: 
JTV
Llegir més...