Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida (1972-2006) i estudiós del sindicalisme català. Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida. Ha col·laborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida) en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània. Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants (1975), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988), Sindicalistes i llibertaris: l’experiència de Camil Piñón (1989), Carlins i liberals a Lleida (1833-1840) (1993), Història de Lleida (2003), La Guerra del Francès a Lleida (2008), Progrés i República. Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) (2018) i Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) (2022), en col·laboració amb la seva filla, la sociòloga i historiadora cultural Mariona Lladonosa. És president de l’Ateneu Popular de Ponent, de l’Orfeó Lleidatà i del Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol d’Alguaire (des del 1992). Ha estat guardonat amb el premi Jaume I d’actuació cívica (1999), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2018) i la Creu de Sant Jordi (2005).