En el moment de la seva creació hi tingué un pes determinant la necessitat d’obtenir suports per a l’assoliment de la Generalitat de Catalunya , que des del 1980 estava en mans de la coalició Convergència i Unió . Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) (PSC) a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i n'obtingué 16 diputats.
A l’octubre del 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P.Maragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol i Soley . En les eleccions catalanes del 2003 obtingué 10 diputats dins la candidatura conjunta amb el PSC, i el seu president, Josep Maria Vallès i Casadevall , fou designat conseller de justícia, càrrec que exercí fins al final de la legislatura (octubre del 2006).
En les eleccions al parlament catala del novembre del 2006, integrat novament al PSC, obtingué cinc diputats. Al maig del 2006, Carme Valls en fou elegida nova presidenta, càrrec que exercí fins el 2010, que fou substituït per Àlvar Roda. Aquest mateix any, el PSC anuncià que no renovaria la coalició electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre, bé que es mostrava obert a altres fórmules de col·laboració. Descartada la participació en aquests comicis, un any després l’assemblea de socis aprovà per majoria absoluta la dissolució del moviment, donant suport a la moció presentada per la junta rectora que donava per acabat el cicle de la formació (novembre de 2011).