i Albert Salvadó i Miras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Salvadó i Miras

literatura lit
Escriptor.
Andorra la Vella, 1 de febrer de 1951

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novel·lística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri. Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents: El mestre de Kheops (1998, premi Nèstor Luján de novel·la històrica), L’anell d’Àtila. Història d’una princesa (1999, premi Fiter i Rossell), El rapte, el mort i el Marsellès (2000, premi Sèrie Negra de Planeta), la trilogia de Jaume I el Conqueridor (El punyal del sarraí, 2000; La reina hongaresa, 2001, i Parleu o mateu-me, 2001), L’ull del diable (2001), El relat de Gunter Psarris (2001), Un vot per l’esperança (2002), Els ulls d’Anníbal (2002, premi Carlemany), la trilogia L’ombra d’Alí Bei (Maleït català!, 2004; Maleït cristià, 2004, i Maleït musulmà, 2004), La gran concubina d’Amon (2005, premi Néstor Luján), L’informe Phaeton (2007), Una vida en joc (2010) i Obre els ulls i desperta (2011). Traduïda a diverses llengües (castellà, eslovac, francès, grec modern, portuguès, txec), la seva obra comprèn també els assaigs Un entre un milió (1991), Com caçar un bon polític (1992) i la novel·la en castellà Libertad para satanás (1985).

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2018-10-04
Llegir més...