i Parlament de Catalunya a Amèrica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Parlament de Catalunya a Amèrica

ciències polítiques polít
Sessió parlamentària del Parlament de Catalunya celebrada a Mèxic per tal d’elegir el president de la Generalitat.

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada (després de l’1 d’octubre de 1938) a Mèxic. La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola. S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació. A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya. Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'ocupà la presidència, acompanyat per Antoni Dot, Josep Folch i Carles Gerhard, secretaris de la mesa. Hi eren presents, a més, Salvador Armendares, Enric Canturri, Francesc Farreras i Duran, Francesc Riera i Martí Rouret. Després de llegir els decrets, dictàmens i informes corresponents, conclogueren que només els diputats del Parlament de Catalunya tenien dret a escollir els presidents de la Generalitat i del Parlament. Joan Casanellas, Manuel Galès i Jaume Simó i Bofarull, residents a Mèxic, excusaren la seva presència. A la votació per l’elecció de president de la Generalitat, participaren un total de 27 diputats: 9 hi eren presents personalment i altres 18 ho feren per correspondència, entre els quals 5 de Catalunya estant, probablement pertanyents a la Lliga. Finalment, el resultat d’aquesta fou: 24 vots per a Josep Tarradellas, un a M. Serra i Moret i un a Pau Casals. Pel que fa al càrrec de president del Parlament, Ventura Gassol obtingué 24 vots i un Carles Pi i Sunyer, però davant la renúncia del càrrec de Gassol, assumí la presidència de la cambra F. Farreras i Duran, que n'era vicepresident primer. El 16 d’agost d’aquell any, un decret del president interí Josep Irla proclamà Josep Tarradellas nou president de la Generalitat, i així es donà caràcter legal a un acord que motivà una certa polèmica entre l’exili català.

Col·laboració: 
PHe
Llegir més...