Estudià dret. Afiliat el 1963 al SPD, en presidí les Joventuts del 1976 al 1980, any en el qual fou elegit diputat al Bundestag fins el 1986. Cap de l’oposició al parlament de la Baixa Saxònia (1986), el 1990 i el 1994 guanyà les eleccions al govern d’aquest land. A l’octubre del 1998, vuit mesos després de la segona reelecció, abandonà la presidència regional per concórrer a les eleccions generals, que guanyà per majoria relativa. Canceller d’un govern de coalició amb els ecologistes, el seu centrisme li reportà tensions tant amb aquests com amb l’ala esquerra del SPD, partit que presidia des del 1999. Al setembre del 2002, malgrat un empat de l’SPD amb la CDU-CSU aconseguí ésser revalidat en el càrrec gràcies al suport dels ecologistes. Els enfrontaments amb el sector més esquerrà del partit, en desacord amb els seus plans de reforma de l’estat de benestar el portaren a dimitir la presidència de l’SPD el 2004. La greu crisi econòmica es reflectí en una sèrie de desfetes en eleccions locals i regionals, que al maig del 2005 el portaren a convocar eleccions anticipades, en les quals l’SPD perdé per poc marge davant la CDU-CSU. Malgrat la seva participació en la campanya com a cap de llista, anuncià la seva retirada de la política quan s’iniciaren les negociacions per a constituir un govern de coalició entre ambdues forces. En política exterior, s’oposà a la guerra de l’Iraq (2003).