El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad. Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República. President del Soviet Suprem i de la República (1990), sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any.
El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica. El 1999 el parlament (compost de diputats addictes) el declarà president vitalici. Els projectes grandiosos i les lleis arbitràries de Nijazov empobriren el país malgrat el potencial energètic.