Carles Batlle i Jordà

(Barcelona, 1963)

Dramaturg.

És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona, on també exerceix com a director de Serveis Culturals, i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya (1998-2005), en fou dramaturg resident (2003-04). Director de la revista Pausa en la seva tercera època, entre el 2003 i el 2009 fou director de l’Obrador, espai d’experimentació i creació dramatúrgiques de la Sala Beckett de Barcelona, i ha estat un dels patrons del festival New Plays From Europe (Wiesbaden, Alemanya).

S’inicià amb les obres Sara i Eleonora (1995); Combat (1998), dirigida per R. Simó; Les veus de Iambu (cicle Paraula d’Autor del festival Sitges Teatre Internacional, 1999); Miss Puta Espiritual 2000 (CCCB, 1999), i Suite, que obtingué el premi SGAE de teatre 1999 i que es representà el 2001 sota la direcció de Toni Casares. Reprengué el tema de la relació entre cultures present a Les veus de Iambu en Oasi (2003), en una relació conflictiva entre germanastres, i en Temptació (2004), que mostra el xoc entre nouvinguts i la societat d’acollida, obra representada a Berlín i a Viena en el marc del Festival Stückemarkt. El 2007, estrenà i publicà Trànsits, una reflexió sobre la transformació de l’Europa del moment; el 2009, Oblidar Barcelona, en què empra el procediment de les vides creuades unides per un incident; el 2010, Zoom, ambientada en els darrers moments de la Guerra Civil de 1936-39, i el 2012, Efecte Fournier (Joc de Cartes), metàfora de les incerteses de l’existència humana. L’any 2019 guanyà el premi Pere Capellà dels premis Octubre per Nòmades.

El 1992 feu d’assessor literari de l’obra Misteri de dolor, d’Adrià Gual, dirigida per Feliu Formosa al Centre Dramàtic del Vallès i posteriorment realitzà la dramatúrgia en sengles muntatges dirigits per Joan Castells: Nyam-nyam (1994), de Harry Virtanen; La festa del blat (1996), d’Àngel Guimerà, i La barca nova (1999), d’Ignasi Iglésias. És autor de la trilogia novel·lística Kàrvadan (La llegenda de l’impostor, 2012; Sota l’ombra del drac de pedra, 2014; De la sang dels blaus, 2016). La seva tesi doctoral Adrià Gual (1891-1902): per un teatre simbolista (2001) obtingué el premi Crítica Serra d’Or del 2002.