Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés. Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general. Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya. Pel que fa a càrrecs institucionals, fou oficial major del Parlament de Catalunya (1980-maig de 1981), càrrec en el qual fou substituït per Ismael Elies Pitarch, i des del 1981 formà part del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, un organisme que presidí des del 1996 fins a la seva mort.