Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta. Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres. Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pel·lícules.
El seu primer disc en català fou La Voss por la G. De Dios (1977), en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit. Posteriorment enregistrà Les gavines de la Farga (1979) i altres discos en castellà, fins que els anys vuitanta, amb la fi del moviment laietà, frenà la seva activitat musical. Els anys noranta reaparegué amb el disc No son... boleros (1996), acompanyat de Burrull, i participà en la fundació de les discogràfiques Zanfonía i Pequeñas Cosas, juntament amb Joan Manuel Serrat i l’empresari Miquel Horta.