Net de Josep Trueta i Raspall i germà del sociolingüista i activista cívic Miquel Strubell, es graduà en llengües modernes a la Universitat d’Oxford el 1974. Resident a Olot (1978-81), col·laborà a l’emissora de ràdio d’aquesta ciutat i posteriorment anà al País Basc, on impartí classes de filologia anglesa fins l’any 2001 a la seu de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto. Ha organitzat i impartit cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes.
Col·laborador habitual de la premsa, ha estat especialment vinculat a El Punt de Girona des del 1988, en el qual ha creat algunes seccions, a més de publicar-hi articles. Ha col·laborat també a l’Avui, La Vanguardia, El Periódico, S’Arenal, El Temps, Egin, etc. i els anys noranta col·laborà també amb la BBC.
Promotor d’iniciatives en l’àmbit catalanista, el 1996 creà l’associació Amics de Josep Sunyol, i el 2002 organitzà un homenatge al president Lluís Companys a Irun. Aquest mateix any fou un dels principals fundadors de la Comissió de la Dignitat, del secretariat del qual forma part i que coordina, i el 2003 de les trobades catalanobasques de Donostia.
Ha publicat els llibres Sunyol, l’altre President afusellat (1996), El cansament del catalanisme (1997), Josep Roca i Ferreras i l’origen del catalanisme d’esquerres (2000), Un català entre bascos (2005), El moment de dir prou (2008), Josep-Narcís Roca i Ferreras, 1834-1891 (2008) i el recull d’entrevistes What Catalans Want (2011), destinades a donar a conèixer internacionalment el fet català i el seu conflicte amb l’Estat espanyol. Ha estat coautor d’una guia de Catalunya. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
Vinculat a la formació independentista Solidaritat Catalana per la Independència (SI), en fou elegit diputat per Girona en les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2010. En el primer congrés de SI celebrat al febrer del 2011 fou elegit president de la formació. Candidat a les eleccions al Parlement de Catalunya del 25 de novembre, no pogué renovar l’escó, i al gener del 2013 fou substituït a la presidència de SI. El 2020 s’adherí a Independentistes d’Esquerres.