Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao. Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya (del grup Banca Catalana), i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part. Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979 al 1991, el 1987 fou nomenada presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport i el 1989 de Transports de Barcelona i del Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Fou també membre del COOB'92, organisme organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona. Presidenta de RENFE del 1991 al 1996, aquest any passà a presidir la Fundació Politècnica de Catalunya. Del 1999 al 2003 fou també membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (des del 2007 Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i posteriorment consellera delegada de Temoinsa (2002-06), presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra (des del 2004) i del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) des del 2006. Publicà El encanto de Hamelín (2006), reflexions sobre el lideratge. L’any 2008 rebé la Creu de Sant Jordi.
Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economista i política.