Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals. En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus (Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus, 1984; el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus, 2003; Modernistes i contemporanis, 2004) i, pel que fa als autors actuals, ha publicat La literatura d’Olga Xirinacs (2015). També ha estudiat l’obra de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany. En el segon camp ha publicat Els mites nacionals catalans (2007), La ciutat nova. Literatura sobre llibertat, igualtat i catalanisme (2010) i Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l’Onze de Setembre (2015), obres en les quals, a través dels textos literaris, analitza la formació d’una mitologia nacional pròpia durant el Romanticisme, com succeí en les altres literatures europees. Ha estat coeditor dels vuit volums de la Paremiologia catalana comparada (1992-99) de Sebastià Farnés.
Com a poeta ha publicat els reculls Càntir de llum i de febre (1978), Ginette (1982), Blau. Passió de tango (1985), L’error bellíssim (1993), Mar neta (1996), L’Aüieté. Cançons per a criatures petites (1996), Arcàdia (1998), I després, el silenci (2000), Conté un secret (2003), Sirventès (2009) i Vacances (2014), en els quals experimenta amb la forma poètica i amb els jocs que permet la pàgina de paper.
L’any 1989, amb La serp (1990), guanyà el premi Víctor Català de narracions i inicià l’obra de novel·lista amb A joc de daus (1993), novel·la a la qual seguiren Cactus (1995), Jim (2010, premi Roc Boronat 2009) i Enlloc (2019), amb la creació de tota una sèrie de personatges que tenen en la ciutat mediterrània el seu espai de relació. Debutà com a dramaturg amb Vici a la cort o variacions sobre un tema de la reina ha relliscat (1995), Lucrècia (2005), el monòleg Acte gratuït (2008) i Safira (2013, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2014).