Començà com a petita propietària d’un gasoducte i acabà essent una de les empreses més grans del món en el sector de l’energia, arran de la desregulació als Estats Units. Gràcies a aquestes iniciatives governamentals derivà cap al negoci de l’electricitat. Al desembre del 2001 protagonitzà la fallida més important de la història corporativa dels Estats Units, després que comencessin a aparèixer informacions sobre maquillatges i fraus comptables comesos pels seus directius, que permeteren inflar els comptes de la companyia. La notícia propicià l’enfonsament de la cotització borsària de l’empresa. En la caiguda, Enron arrossegà l’auditora Arthur Andersen, una de les més grans del món, per la seva implicació en el frau comptable. També tingué conseqüències per als empleats, que perderen el lloc de treball i les aportacions al pla de pensions de la companyia, així com per a diversos bancs i per a la credibilitat del sistema empresarial dels Estats Units.