i Manuel Forcano i Aparicio | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Forcano i Aparicio

literatura lit
Poeta i traductor.
Barcelona, Barcelonès, 2 d'agost de 1968

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona. Com a poeta, inicià la seva trajectòria a D’un record a l’altre (1993) i Les mans descalces (1993). Després la seva trajectòria continuà a De nit (1999), per a consolidar-se a Corint (2000), Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, Com un persa (2001, Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni 2002), El tren de Bagdad (2003), premi Carles Riba, Llei d’estrangeria (2008), Estàtues sense cap (2013) i Ciència exacta (2014, premi Miquel de Palol).

Ha traduït al català l’obra dels principals escriptors israelians (Pinkhas Sadé, Roni Someck, Yĕhudà Amihai, del qual traduí Clavats a la carn del món, guardonat amb el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2002, i ‘Amos Oz), i, amb col·laboració amb Margarida Castells, el clàssic en llengua àrab, Viatges, d’Ibn Battūta, que rebé el premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica 2006. Formà part del grup literari de mitjan dècada del 2000 anomenat “Imparables” i ha participat en el volum col·lectiu Dogmàtica imparable (2004). És també autor dels llibres de divulgació històrica A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus (2007) i Els jueus catalans (2014).

També ha estat cap de projectes de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall des de 2004, de la qual el 2012 en fou nomenat director general. L’any 2009 fou nomenat membre del plenari del CoNCA, del qual dimití al novembre del 2011, junt amb nou membres més d’aquest organisme. Del març del 2016 al setembre del 2018 fou director de l'Institut Ramon Llull.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2018-09-27
Llegir més...