Fundà el Grup 49 de teatre (1969) amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta. El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment. La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal. Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també col·labora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups teatrals, com l’Horta Teatre de València, La Tarumba Teatre d’Alzira i altres.
Reconegut com a director i com a dramaturg, és a partir de l’any 1978 que comença a publicar algunes de les obres escrites per al grup, Dansa del vetlatori (1978) i Quatre històries d’amor per a la reina Germana (1981, premi Ciutat d’Alcoi), que formen part d’un conjunt de set obres a través de les quals Molins pretén reflexionar sobre la història i la consciència nacional dels valencians com a poble. Seguiren Centaures (premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València 1982), i Tango (1985), que planteja una altra constant de la seva escriptura: el poder dels més forts sobre els més febles, una opressió exercida, però, en els entorns més quotidans, com ara les relacions de subordinació, afectives, sexuals, etc.
A aquestes seguiren altres títols: Ni tan alts, ni tan rics (1989), Els viatgers de l’absenta (premi Ciutat de València 1989) i ha guanyat sis vegades el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per Ombres de la ciutat (1992), Trilogia d’exilis (1999, que també rebé el premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i que inclou Diònysos, premi ciutat de Granollers 1983), Abu Magrib (2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003), Elisa (2003, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2004), Combat (2007) i Dones, dones (2009). Per aquesta obra obtingué també el Premi Octubre de teatre, que tornà a guanyar el 2017 per Ratzinger Papa 265 (els àngels de Sodoma). També és autor de València, Hollywood, Iturbi (Premi Micalet de Teatre, 2011), Déus, dies i treballs (2015), i dels assaigs L'experiència del teatre i la prosòdia valenciana (1989), Alternatives dramatúrgiques del teatre valencià dels anys 70 (1993), El teatre de Vicent A. Estellés (Dins la memòria) (1993) i Una cruel estultícia - (teatre, guerra i veritat) (2015). L'any 2017 publicà Poder i santedat (Els àngels de Sodoma), premi Pere Capellà de teatre.