i Dominique Perrault | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Dominique Perrault

Arquitectura
arquitectura arquit
Arquitecte francès.
Clarmont d'Alvèrnia, 9 d'abril de 1953

Finalitzà els estudis d’arquitectura el 1978 a l’École Supérieure des Beaux Arts de París, i establí el seu propi despatx en aquesta ciutat el 1981. Obtingué el reconeixement internacional en guanyar el concurs per a la construcció de la Biblioteca Nacional de França (1989-95), pel qual li fou atorgat el premi europeu d’arquitectura Mies van der Rohe l’any 1997. Les seves obres, de gests volumètrics simples, han estat sovint vinculades a les recerques del minimalisme. El resultat és una arquitectura que intensifica el paper que tenen les superfícies embolcallants, i en què el vidre es combina amb materials diversos per a produir efectes expressius que no es basen en la composició arquitectònica clàssica, com és el cas de la Biblioteca Nacional de França (1989-1995) i l’Hotel Industrial Jean-Baptiste Berlier, a París (1986-90), el Centre Tècnic del Llibre, a Bussy-Saint-Georges (1993-95), o el projecte per al Centre de Política de Seguretat, a Ginebra (1997). També ha projectat el Centre de conferències de Saint-Germain-en-Laye (1989-91), la Villa Saint-Cast de Côte-d’Armor (1992-97) i el velòdrom i la piscina olímpics de Berlín (1992-98), l’ajuntament d’Innsbruck (1996-2004), l’Hotel Melia Barcelona Sky (1999-2008) l’Ewha Womans University de Seül (2004-08), les Donau City Towers de Viena (2004-14 i la segona en construcció des del 2004), els Hotels NH de la Fira de Milà (2006-09), i el Palau d’Esports de Rouen (2006-12).

Col·laboració: 
PTR
Data de revisió: 
2017-11-03
Llegir més...