Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995. Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional. Estretament vinculat amb Dagoll Dagom, col·laborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana (1978), Mar i Cel (1988) o Els pirates (1999), treball pel qual fou guardonat amb el premi Max (2000). Col·laborà també amb directors com Adolf Marsillach (Yo me bajo en la próxima ¿y usted?,1995; Mata Hari, 1983; Anselmo B, 1985), Joan Ollé (Woyzeck, 1978; Antígona, 1986; El Contrabaix, 1987), Pere Planella (Hamlet, 1980; Marat Sade, 1982; Mel Salvatge, 1986; El 30 d’abril, 1987; Trucades a mitjanit, 1991; ¡Tierra!, 1992), Carme Portaceli (La missió, 1990; El parc, 1991; Les alegres casades de Windsor, 1994), Carles Alberola (Currículum, 1994; Spot, 2002), Ariel García Valdés (Restauració, 1990) i Lluis Pasqual (Hamlet, 2006; La tempesta, 2006, i La casa de Bernarda Alba, 2009). També treballà en espectacles de dansa, òpera i cinema, i en aquest vessant aconseguí el Premi de Cinema de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic per Daniya (1988) i un premi Goya amb la pel·lícula El niño de la luna, d’Agustí Villaronga (1990). El 1986 fou Premi Nacional d’escenografia, i el 2006 obtingué novament un premi Max per la reposició de Mar i Cel (2006).
Isidre Prunés
Escenògraf i figurinista.