El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades. Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià (1944-48) i en empreses com Christiane&Nielsen (1945-48) i Viermond (1949-58), el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud. Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil. És el cas de les làmines plegades de l’estació d’autobusos (1974) i de l’estació de la companyia Turlit (1985) realitzades a Salto, Uruguai, o de les làmines de doble curvatura de llums superiors a 40 m, utilitzades a la fàbrica Tem a Montevideo (1960), al Mercat Central de Porto Alegre al Brasil (1972) i al gimnàs de Durazno (1974), entre d’altres. Destaquen també les obres pròpiament arquitectòniques, com la seva residència a Punta Gorda, Montevideo (1968), i sobretot les reconegudes esglésies realitzades a l’Uruguai, com la d’Atlántida (1958), la de Na Sra. de Lourdes a Malvín (1961) i la de San Pedro a Durazno (1967).