Llicenciat en lletres (1941) i en dret (1946), aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis (1970-78) i governador (1979-93). El 1993 inicià la seva carrera política: president del consell de ministres (1993-94), ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi (1996-98) i de Massimo d’Alema (1998-99), el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano. Ocupà també càrrecs en institucions internacionals: president del comitè de governadors de la CEE (1982-87), vicepresident del Banc Internacional de Pagaments (1994-96), president del Comitè Interí del FMI (1998-99) i de la Universitat Internacional de Venècia (1996-99). El 2005 rebé el premi Carlemany.