Llicenciat en filologia francesa (1962), durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret. Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constel·lació en una nit freda. Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novel·la moderna (1981) i les obres teatrals Senyal d’alarma (1982), Parada d’autobús (1983), L’home salvatge (1985) i L’altra riba (1986), molt influïdes pel teatre de l’absurd, que suscitaren polèmica i comportà que el govern el posés sota vigilància. El 1987 li fou permès de viatjar novament fora de la Xina com a pintor, i s’establí a París. Amb motiu de la seva crítica a les massacres de la plaça de Tiananmen en el drama Fugitius, la seva obra fou prohibida a la Xina i significà el seu exili definitiu. El 1990 publicà La muntanya de l’ànima, la seva obra narrativa principal, fruit d’un viatge a peu pel riu Iang-Tsé el 1986 després que li fos diagnosticat erròniament un càncer. Altres obres seves són els reculls de narracions Un colom anomenat llavis vermells (1984), Una canya de pescar per al meu avi (1986), la novel·la El llibre d’un home sol (2000), els assaigs A la recerca d’una forma moderna de representació dramàtica (1987) i La raó de ser de la literatura (2004) i diverses obres teatrals. L’any 2000 rebé el premi Nobel de literatura, la primera vegada que s’atorgava a un escriptor xinès. És també pintor, i les seves obres a la tinta s’inspiren en la cal·ligrafia i en els paisatges tradicionals xinesos fets amb aquesta tècnica. El 2008 s’exhibí el seu primer film Silueta/Ombra.