i Montserrat Abelló i Soler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Montserrat Abelló i Soler

Montserrat Abelló i Soler
© Rubén Moreno / Generalitat de Catalunya
literatura lit
Poeta i traductora.
Tarragona, Tarragonès, 1 de febrer de 1918 — Barcelona, Barcelonès, 9 de setembre de 2014

Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena. El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba. L’any següent fou seleccionada per impartir classes d'anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats. Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats. En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola suïssa de Santiago de Xile.

El 1960 torna a Catalunya i treballà com a docent a la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació. La seva obra poètica, iniciada amb Vida diària (1963, reeditada el 1981 juntament amb un nou recull, Paraules no dites), reflecteix una experiència vital que té com a elements destacats la condició de dona i l’experiència de la guerra i l’exili. Posteriorment publicà els reculls El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m'emprovo... (1995) i Dins l’esfera del temps (1998, premi de la Crítica Serra d’Or, 1999). El 2002 aplegà el conjunt de la seva poesia a El cor de les paraules.Obra poètica 1963-2002 (premis Lletra d’Or, Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia i Cadaqués-Quima Jaume, tots tres del 2003), a la qual seguiren Asseguda escrivint = Seated Writing (2004), Memòria de tu i de mi (2006), El fred íntim del silenci (2008) i Més enllà del parlar concís (2014). A banda, poemes seus han format part de diverses antologies i participà en volums col·lectius d'estudis literaris. Pòstumament es publicaren les memòries El miracle és viure (2015).

Fou molt destacada la seva aportació com a traductora de l'anglès i a l’anglès, especialment la seva versió de l’obra de Sylvia Plath: Sóc Vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), que el 2007 rebé el premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica, i ha traduït a l’anglès poemes i textos de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. Fruit també de l’interès per la poesia anglosaxona i la condició de la dona foren les escenificacions de l’obra de diverses poetesses (Tres dones (Un poema a tres veus), dde Sylvia Plath, 1994, Cares a la finestra. Poesia anglesa feta per dones del segle XX, 1998).

La seva trajectòria i la seva obra foren reconegudes amb la Creu de Sant Jordi (1998), i el 2008 amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria literària de l’AELC, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de cultura-trajectòria professional i artística.

Col·laboració: 
JIE
Data de revisió: 
2015-09-08
Llegir més...