Estudià teologia a Qom. Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî, de qui fou un dels més propers col·laboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià. Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic (1980-87) i president de l’Iran (1981-89). El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran. Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes. El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat.