i Muriel Casals i Couturier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Muriel Casals i Couturier

Muriel Casals i Couturier
© Òmnium Cultural
ciències polítiques polít
Economista i activista política.
Avinyó, Provença, 6 d’abril de 1945 — Barcelona, Barcelonès, 14 de febrer de 2016

Filla d'un exiliat i una mestra francesa, el 1969 es llicencià a la Universitat de Barcelona i el 1981 es doctorà amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on desenvolupà la seva tasca docent com a professora titular de Fonament de les Anàlisis Econòmiques, i de la qual fou també vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació Interuniversitària (2002-2005), col·laboradora a l’Institut de Ciències de l’Educació i representant de la UAB a la Xarxa Vives d'Universitats (2002-09). Fou professora visitant en diverses universitats: la Universitat d'Edimburg (1990), la London School of Economics and Political Science (1998) i la University of Wales, a Bangor (1999).

És autora de nombrosos estudis acadèmics, entre els quals destaquen L’Economia de Sabadell. Estructura, diagnòstic i perspectives (1983), La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció (1992, en col·laboració), La cultura, el mercat i la política (2000), Women and Work in Catalonia: Is Catalonia Still a Working Society? (2000) i Solving the “National” problems of Europe (2007), i també d’articles a la premsa.

Vinculada políticament a l’esquerra, des de molt jove milità al Partit Socialista Unificat de Catalunya, on s’arrenglerà en el sector més nacionalista, oposat a la línia oficial. Posteriorment, malgrat aproximar-se a Nacionalistes d’Esquerra, continuà un temps militant a Iniciativa per Catalunya. Tingué també una activa presència en institucions, com ara la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-89), i en organitzacions de la societat civil catalana; entre d’altres, fou membre del Consell Català del Moviment Europeu i de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès, (2003-2007).

Al març del 2010 substituí Jordi Porta i Ribalta en la presidència d’Òmnium Cultural, i en aquest càrrec conduí l’entitat a impulsar, junt amb altres organitzacions (especialment l’Assemblea Nacional Catalana), el procés pel dret a decidir i cap a l’Estat propi, iniciat amb les manifestacions contra la retallada de l'Estatut del juliol del 2010, les de l’Onze de Setembre a partir del 2012 i altres mobilitzacions col·lectives del mateix signe, com el concert de la Llibertat organitzat per Òmnium Cultural el 29 de juny de 2013, any que publicà La fam i l’orgull. Un país que s'ha aixecat, sobre aquest procés. Al juny del 2014 fou reelegida a la presidència d’Òmnium Cultural, càrrec al qual renuncià al juliol del 2015 per integrar-se al tercer lloc de la llista per Barcelona de Junts pel Sí, per la qual esdevingué diputada en les eleccions del 27 de setembre de 2015 al Parlament de Catalunya. Poc abans de morir (28 de gener) fou nomenada presidenta de la comissió d'estudi del Procés Constituent. Rebé, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat (setembre del 2016) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (febrer del 2017).

Data de revisió: 
2017-02-14
Llegir més...