Esportista destacat en la seva joventut –fou campió de bàdminton del Canadà–, l’any 1960 es traslladà a Califòrnia, on treballà com a constructor immobiliari. Adquirí un vaixell per a navegar per la Polinèsia, amb el qual s’afegí a una campanya de protesta contra les proves nuclears franceses a Mururoa, l’any 1971. La seva negativa a abandonar la zona d’exclusió decretada unilateralment per França frenà la realització de les proves i el convertí en un prestigiós defensor del medi ambient, fins el punt que l’any següent participà en la constitució de Greenpeace. L’any 1979 uní diverses organitzacions ecologistes d’arreu del món en Greenpeace International, de la qual fou elegit president. L’any 1990 abandonà tots els càrrecs que ocupava a Greenpeace per motius de salut, si bé mantingué el títol de president honorari.