Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya. El seu primer llargmetratge fou El cielo sube (1991), basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi, que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent. Les seves pel·lícules posteriors, L’arbre de les cireres (1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya), Pau i el seu germà (2000), Les mans buides (2003) i Dies d’agost (2006), tingueren molt bona acollida entre la crítica i als festivals especialitzats. El 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional de cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de cinema i audiovisuals. Posteriorment, ha estrenat Petit indi (2009), Un dia perfecte per volar (2015) i La vida lliure (2017). Col·laborà també amb un episodi al film col·lectiu Ponts de Sarajevo (2014).
Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Director cinematogràfic.