Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial. Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc., i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació. Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes. La intervenció dels estats en l’economia tendeix a esdevenir residual, en bona part perquè la política econòmica cada cop és menys autònoma. Així, la gestió econòmica és encomanada a organismes d’àmbit mundial, com ara l’Organització Mundial de Comerç, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, per bé que, de fet, tant en aquests organismes com en la conjuntura econòmica tenen un gran pes els EUA, capdavanters de la globalització i primera potència econòmica mundial. Un altre tret de la globalització és el protagonisme assolit pels mercats financers i les transaccions de capital, afavorides per la desregulació econòmica internacional. Bé que la globalització és una evolució inherent a l’economia de mercat, les condicions tecnològiques i polítiques per a la seva materialització no han aparegut fins a les darreres dècades del segle XX, amb l’enfonsament del comunisme.
Els efectes econòmics, polítics i culturals de la globalització han donat lloc a un ampli debat i a l’aparició (especialment al món desenvolupat) d’un moviment antiglobalització, que té les seves manifestacions de més ressò en les manifestacions que acompanyen actes com ara les cimeres del G8 o de l’Organització Mundial de Comerç (especialment a partir de la cimera Seattle, EUA, el 1999). Més enllà de les posicions més bel·ligerants a favor o en contra, la globalització té efectes positius i negatius segons com afecta les condicions dels col·lectius afectats: aquest és el cas, per exemple, de la lliure circulació de capitals que, tot i multiplicar la capacitat inversora, pot desencadenar dinàmiques especulatives que resulten en crisis de repercussió internacional, com la que tingué lloc el 1997 al Sud-est asiàtic, o bé la desaparició dels aranzels que, a través del fenomen de les deslocalitzacions ha afavorit l’ús de la mà d’obra barata dels països en desenvolupament (i el consegüent augment de la renda en aquests països) en detriment dels treballadors industrials als països desenvolupats.