Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona (1979-80) i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000. El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa. Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie Dram.Bakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de tipus paròdic. Amb Dram.Bakus estrenà Opération Fu, un espectacle que portà arreu del món durant gairebé deu anys. Ha dirigit nombrosos muntatges per a diversos grups (Vol-Ras, Grappa, Paraíso, L’Estaquirot, La Pera Llimonera, El Llamp, Trotam Teatre) i ha signat la coautoria, la direcció o l’actuació de Brams o la kumèdia dels herrors (1986), Biòtic (1990), Còsmic (1990), Fins al fons (1993, Premi Especial de la Crítica 1993-94), Rucs o la maledicció del bruixot (1993), L’ombra (1994, Premi Especial de la Crítica 1995-96), Intríngulis (1997, amb Vol-Ras), Muac! (1997), Mi Odisea (1998), Llorenç de l’àvia (1999), Tanca la porta que tinc Freud (1999), Cinema-Cinema (2001), Al·lucine (2001), Desconcert (2002) i Els bufons del regne (2002, que posteriorment, amb alguns canvis, ha presentat com La família irreal).
El 2005, ja amb la Companyia Toni Albà, ha interpretat i dirigit Affaire Kepher, Protocol per a Camaleons i M.A.M. Modern Art Modern, i posteriorment Brots (2008), Histèria Sagrada (2010) i Bufonant (2011). A banda, entre altres espectacles, el 2012 presentà amb la companyia Dagoll-Dagom La familia irreal. El musical, el 2014 dirigí l’actor Fermí Fernàndez en el monòleg de Toni Orensanz El sommelier, i amb Fernàndez coprotagonitzà Ossos (2018), de Sergi Pompermayer, inspirat en El coloquio de los perros de Miguel de Cervantes. L’any 2019 dirigí Com fer-se català en 50 minuts, de Dani Sierra i Desexperats, de Rafael Barceló i Tomàs Fuentes. Des del 1981 participa com a actor en programes d’humor de televisió, majoritàriament de Televisió de Catalunya, entre els quals hi ha les sèries En Ton (1995), La memòria dels Cargols (1999), diversos programes d’Andreu Buenafuente (2002-06), Societat Imitada (2004-05), també dirigit per ell i, des del 2006, actuà de manera estable al programa Polònia, en el qual obtingué una gran popularitat la seva paròdia del rei Joan Carles I (basada en anteriors interpretacions teatrals). Fou també un actor regular en el programa d’humor futbolístic Crackòvia (2008-17). Ha participat com a actor secundari en diverses pel·lícules. L’any 2013 fou nomenat director artístic del Teatre Principal de Barcelona (Teatre de la Santa Creu) en la nova etapa. Molt actiu en l’independentisme català, ha publicat el llibre Ser o no ser catalans (2013), i les seves intervencions públiques i a través de les xarxes socials favorables a aquesta posició política han desencadenat polèmiques, una de les quals comportà la seva sortida del programa Polònia del febrer del 2019 al març del 2020.