Estudià peritatge mercantil i posteriorment humanitats i filosofia al seminari de Barcelona. Ordenat el 1960 a la Capella del Col·legi Espanyol de Roma, l’any següent es llicencià en teologia i el 1972 en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Del 1961 al 2001 exercí el ministeri a l’arquebisbat de Barcelona, on, entre altres càrrecs, el 1991 fou ordenat bisbe auxiliar i vicari general i responsable de la Demarcació Episcopal del Vallès (1991-2001). Fou també secretari general del Concili Provincial Tarraconense (1992-96) i president del Comitè per al Diaconat Permanent (1992-2001) a la Conferència Episcopal Espanyola. El 2001 fou nomenat bisbe de Girona en substitució de Jaume Camprodon i Rovira, càrrec que exercí fins el 2008, que fou rellevat per Francesc Pardo i Artigas.
Carles Soler i Perdigó
© Conferencia Episcopal Española
Eclesiàstic.