Treballa la performance en instal·lacions com a directora, i també el vídeo i la fotografia. Té una important obra poètica i política. Tingué un rol actiu en el desenvolupament de la performance i l’art feminista, i, amb personatges ficticis, potencià l’autobiografia com a forma narrativa no convencional. Un dels seus treballs més coneguts és 100 Boots, una sèrie de postals en blanc i negre on desenvolupa de forma narrativa un itinerari de 100 botes en diversos llocs i situacions diferents. També ha treballat amb un punt d’humor subversiu i una forta càrrega irònica: The Golden Death (2001) és una seqüència fotogràfica amb actors reals en què recrea els pompeians ofegant-se en la seva riquesa; estableix així una paràbola amb la cultura americana en plena època de consumisme. La sèrie The last Days of Pompei (2001) recrea escenes romanes dels últims dies de Pompeia a les muntanyes de Santa Fe. Una retrospectiva seva fou guardonada amb el premi de Los Angeles County Museum of Art (1999). Al Mildred Lane Kemper Art Museum se celebrà “Eleanor Antin: A retrospective” (2000).