Banco Santander

BSCH (sigla)

Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.

Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano, que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano, el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual. Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món. Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina. A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia. A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una quarta part del patrimoni de fons d’inversió. Té participacions industrials importants, entre les quals Unión Fenosa (fins el 2005, que en vengué les accions), Dragados y Construcciones i Compañía Española de Petróleos, entre d’altres.

Fou el primer banc a protagonitzar una fusió bancària transfronterera a la Unió Europea quan, el juliol del 2004, llançà una oferta de compra per l’Abbey National, una de les primeres entitats bancàries de la Gran Bretanya, adquisició que es féu efectiva al novembre. L’agost del 2005 el Royal Bank of Scotland es desvinculà del Banco Santander Central Hispano amb la venda del 2,2% de les accions que posseïa. Tanmateix, l’orientació internacional ha persistit amb operacions de gran envergadura, com ara la compra del 20% del Sovereign Bank als EUA el 2006, que dos anys després completà amb l’adquisició del 100%, de diverses entitats financeres europees vinculades a General Electric, i del banc holandès ABN AMRO, que es repartí amb altres entitats el 2007 (al Santander li correspongueren el Banco Real del Brasil i la Banca Antonveneta, la qual posteriorment vengué a Monte dei Paschi de Siena). El juliol del 2008 llançà una oferta de compra sobre els britànics Alliance & Leicester i Bradford & Bingley, i el 2011 adquirí el Bank Zachodny WBK, la tercera entitat de Polònia. Dins de l’Estat espanyol, l’operació de més envergadura ha estat la venda de tots els seus immobles (llevat de la seu central) l’any 2007. Al 2009, arran de la política de nacionalitzacions del president Hugo Chávez, hagué de vendre el Banco de Venezuela (que havia adquirit el 1996) al govern d’aquest país.

Presidit des dels seus inicis per Emilio Botín, a la mort d’aquest el succeí en el càrrec la seva filla Ana Patricia Botín (2014). Aquest any l’entitat fou sancionada  amb multes elevades per la comecialització indeguda d’un producte d’alt risc (“Valores Santander”) el 2007. L’any 2015 dugué a terme una ampliació de capital per a reforçar-ne la solvència i al llarg del 2016 reestructurà la seva xarxa a l’Estat espanyol, amb el tancament del 10% de les oficines. El 2017 adquirí el Banco Popular, en risc imminent de fallida.