La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Graduat a la Universitat de Munic (1972), fou professor a les universitats de Münster (1979-81) i Bamberg (1981-92). Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director. Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social.
Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el concepte de "societat del risc" (Risikogesellschaft), que exposà en Das Risikogesellschaft. Auf dem Weg in eine andere Moderne (‘La societat del risc. Cap a una altra modernitat’ 1986). En aquest llibre d’àmplia repercussió defensà la tesi segons la qual la nova societat postindustrial planteja escenaris dominats per la incertesa a causa del caràcter omnipresent i en gran part incontrolable de la tecnologia, escenaris que van des del medi ambient, al treball i les finances.
Estretament vinculats amb aquesta idea central són diversos conceptes relacionats que exposà, entre d’altres, a Reflexive Modernisierung (‘Modernització reflexiva’, 1996, amb Anthony Giddens i d’altres), Was ist Globalisierung? (‘Què és la globalització’, 1997), Schöne neue Arbeitswelt (‘El bon nou món del treball’, 1999), Der kosmopolitische Blick (‘La visió cosmopolita’, 2004) i Das kosmopolitische Europa (‘L’Europa cosmopolita’, 2004). Fou un partidari decidit de la Unió Europea i, arran sobretot de la crisi financera del 2008, del lideratge alemany d’Europa (Das deutsche Europa, ‘L’Europa alemanya’, 2012).