Bluetooth

m
Electrònica i informàtica

Tecnologia que permet la interconnexió d’ordinadors amb perifèrics via ràdio. Addicionalment, permet formar petites xarxes (anomenades picoxarxes) per a transmetre veu i dades.

Els impulsors de Bluetooth, l’any 1998, foren importants empreses de comunicacions, com ara Ericsson, Nokia, IBM, Toshiba, Intel, 3COM, Motorola, entre d’altres. Si bé la primera intenció era fabricar uns integrats (circuit integrat) que, via ràdio, permetessin eliminar cables en les interconnexions entre ordinadors, impressores, teclats i altres terminals, finalment la tecnologia acabà essent capaç d’implementar xarxes locals, basades en circuits integrats específics i interconnectades entre si. Cada xarxa suporta fins a 7 unions amb altres picoxarxes, i permet transmissions de veu i dades a una velocitat que pot arribar a 720 kbps. Es poden connectar a servidors d’internet amb passarel·les que suportin la tecnologia protocol d’aplicació sense fil. El radi de cobertura de cada xarxa és de 10 a 100 metres, a la banda de freqüències de 2,4 GHz i amb modulació GFSK (cas particular de l’FSK en què es posa un filtre gaussià tant per a limitar l’amplada de banda com per a facilitar el disseny de les etapes amplificadores de potència). Les picoxarxes Bluetooth treballen amb els seus propis protocols, sincronismes i estructures de trames, i fan correccions d’errors, tant FEC com ARQ (codificació), i control de potència. La seguretat de les transmissions és possible gràcies a una criptografia basada en seqüències de nombres aleatoris. Per a la interconnexió de terminals informàtics, els circuits integrats accepten entrades en RS-232 o en USB (Universal Serial Bus) des d’un PC, i les sortides ràdio emulen connectors del tipus RS-232. Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per a imprimir, connectar a internet i enviar missatges, fotos o faxos amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas cal disposar d’una impressora, telèfon mòbil o ordinador que incorporin una connexió Bluetooth. També permet connectar l’ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector d’MP3, una càmera de fotos o un GPS. L’abaratiment de la seva electrònica fa que els telèfons de gamma alta i mitjana incloguin de sèrie aquesta connexió sense fils.