Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació. Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song (1978) o Toccare (1979). També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra (1991), per a clavecí i cinta; Dust (1992), per a orgue i cinta, i Brouillard (1995), per a piano i cinta.