Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986. Ha exercit la docència en diverses universitats europees (Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen) i nord-americanes (Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia). Amb la realització de la casa Turégano (1988), a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra. La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati. És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis (1988), o la casa García-Marcos, a Valdemoro, Madrid (1991), com també de l’Escola Drago a Cadis (1992) o el Centre d’Investigació de noves tecnologies a Inca, Mallorca (1995-98). L’any 2000, el jurat de la Biennal de Venècia premià el seu muntatge per al Pavelló Espanyol.