i C | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

C

substantiu masculím
Electrònica i informàtica
informàtica inform
Llenguatge de programació creat el 1972 i apropiat especialment per al desenvolupament de grans sistemes.

Presenta una certa analogia amb el PASCAL, però sembla superior en determinats aspectes i per això és preferit en bastants casos. Ha estat desenvolupat, com un descendent dels llenguatges B i BCPL, juntament amb el sistema operatiu UNIX. Les seves característiques de baix nivell el fan idoni per a tota aplicació que requereixi una interacció a baix nivell amb el sistema informàtic. Els seus orígens com a llenguatge per a desenvolupar el sistema UNIX són la causa que el programador sigui considerat com un expert i que no hi hagi cap mena de restricció en l’ús del llenguatge o en l’accés als recursos del sistema. Com a conseqüència, es tracta d’un llenguatge molt potent i flexible, però que no exigeix cap metodologia de treball al programador (i d’això se'n ressent el manteniment dels programes), i que no és apte per a no iniciats. Per aquest motiu, no és recomanable prendre el C com a punt de partida per a endinsar-se en el món de la codificació de programes. Si bé ha estat un dels llenguatges més estesos i utilitzats en aquests darrers anys, actualment ha estat superat per altres llenguatges més evolucionats.

Col·laboració: 
LlMF
Llegir més...