Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976 i 1981, respectivament). Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social (1975-77) i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa (1977-79), i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980- 2023), de la facultat de la qual fou degà (2009-11). Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge (1993), Cornell (2005) i Londres (2006).
Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític. Entre les seves publicacions cal esmentar Plegar de viure (1981), Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995), Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998), El desconcert de l’educació (2000), Estalvi, ciutat i progrés (2001), l’informe Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals (2003), Ben educats (2003), Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005), El camí de la independència (2010) i Temps i poder (2016).
Ha col·laborat en diverses obres col·lectives, entre d’altres, La mirada del sociòleg (1999), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni (2000), Interculturalidad; interpretar, gestionar, comunicar (2003), El presente del Estado-Nación (2004), Katalonien. Tradition und Moderne (2004), La immigració ara i aquí (2008), Treat or Trick? Halloween in a Globalized World (2009), Ethnic Europe. Mobility, Identity and Conflict in a Globalized World (2010) i Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014 (2014). Fou director de l’Anuari de l’Opinió Catalana (2002-05).
Com a periodista, fou fundador i director de la revista Crònica d’Ensenyament (1987-88) i sotsdirector del diari Avui (1989-91), i col·labora regularment en la premsa. Part dels seus articles han estat recollits en els llibres Algú sap cap on anem? (1992) i Concili amb folre i manilles. L’Església catalana a través del seu concili (1995).
Ha estat guardonat amb el premi Avui de periodisme (1989), el Premi Nacional de periodisme (1994), el Serra i Moret de civisme (1995), el premi Joan Coromines a la trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país (2007) i el premi MIDAS de periodisme (Minority Dailies Association Prize for Journalism), per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalanes (2009).
Fou president de la Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura (2005-08), impulsora del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. L’any 2009 ingressà com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans. Fou membre (2013-17) del Consell Assessor per a la Transició Nacional, organisme impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’identificar i impulsar estructures d’Estat, i els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur estatus polític de Catalunya. Formà part de la llista de Junts per Catalunya per Barcelona en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017.