i Salvador Cardús i Ros | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
periodisme period i sociologia sociol
Sociòleg i periodista.
Terrassa, Vallès Occidental, 1954

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976 i 1981, respectivament), Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social (1975-77), i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa (1977-79). Des del 1980 és professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la facultat de la qual és degà des del 2009. Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge (1993), Cornell (2005) i Londres (2006).

Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític. Entre les seves publicacions cal esmentar Plegar de viure (1981), Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995), Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998), El desconcert de l’educació (2000), Estalvi, ciutat i progrés (2001), l’informe Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals (2003), Ben educats (2003), Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005) i El camí de la independència (2010).

Ha col·laborat en diverses obres col·lectives, entre d’altres, La mirada del sociòleg (1999), Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·lenni (2000), Interculturalidad; interpretar, gestionar, comunicar (2003), El presente del Estado-Nación (2004) i Katalonien. Tradition und Moderne (2004). És director de l'Anuari de l’Opinió Catalana des del 2002.

Com a periodista, fou fundador i director de la revista Crònica d’Ensenyament (1987-88) i sotsdirector del diari Avui (1989-91), i col·labora regularment en la premsa. Part dels seus articles han estat recollits en els llibres com Algú sap cap on anem? (1992) i Concili amb folre i manilles. L’Església catalana a través del seu concili (1995).

Ha estat guardonat amb el premi Avui de periodisme (1989), el Premi Nacional de periodisme (1994), el Serra i Moret de civisme (1995) i el premi Joan Coromines a la trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país (2007). És el president de la Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura, impulsora del Baròmetre de la comunicació i la cultura. L’any 2009 ingressà com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans. Al març del 2013 fou nomenat membre del Consell Assessor per a Transició Nacional, organisme impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'identificar i impulsar estructures d’Estat, i els aspectes necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur estatus polític de Catalunya.  

Col·laboració: 
MPG
Data de revisió: 
2014-07-15
Llegir més...