Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època. Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon. L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma. Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80) i, si bé es mantingué al marge de les accions més radicals, fou un dels protagonistes de les manifestacions d’aquest grup, caracteritzat per la contestació cultural, social i política de la jove generació d’artistes mallorquins. Canet es dedicà més intensament a la investigació plàstica dins l’abstracció, i arribà a la construcció del quadre com a realitat totalment autònoma al marge de qualsevol anècdota naturalista. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals de pintura. L’any 2000 féu una retrospectiva, “Trajectòries de 1970-2000” a Sa Llonja, a Palma, i el 2005 exposà els treballs dels últims deu anys al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.