Inicià el seu treball els anys seixanta. Entre el 1968 i el 1980, la seva obra es formalitzà en objectes i imatges seriats que es basen en el concepte de plagi, la creativitat de la còpia i l’apropiació d’elements de la vida quotidiana, com a crítica al món de l’art i de la cultura. L’any 1980, a conseqüència d’aquest treball crític, obrí una botiga de records i curiositats a Düsseldorf. L’any 1990 es reincorporà al món de l’art, i qüestionà la iniquitat de les imatges, dels valors culturals i de la producció massiva. Durant aquesta dècada, mantingué l’actualitat del moviment de performances dels anys setanta, que inserí en la realitat política i social dels noranta. El seu treball inclou objectes, llibres i accions, en les quals aborda la noció d’exposició. Exposà a la Fundació Tàpies (2001) i al Centre Nacional de Fotografia de París, entre d’altres. En la recerca de la memòria col·lectiva ha acumulat fotografies al llarg de 40 anys, que mostrà el 2003 a Anti-photo artist. Hans-Peter Feldmann, al Museum Ludwig de Colònia.