Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena i en la seva joventut el seu treball es féu notar pel contrast amb l’ accionisme aleshores vigent a la seva ciutat. Interessat per la filosofia postexistencialista francesa, Freud i Wittgenstein, desenvolupà la seva obra des d’una pluralitat de mitjans, però sobretot des de l’escultura, en la qual emprà amb preferència materials com el guix, el paper maixé, el filferro o l’alumini. Creà tant obres individuals com sèries, instal·lacions o environaments i de manera més ocasional utilitzà també el mobiliari o el vídeo.
Al llarg del seu treball fou recurrent la seva relació amb el cos. Les primeres escultures mostraven traces d’una influència expressionista. Després evolucionà de l’objecte a l’accessori; de la presentació de l’obra com a objecte de contemplació fins al seu ús com a element dins un entorn concret, de manera que es produeix una activació inconscient de les peces per part de l’espectador. Posteriorment cercà una relació més pròxima amb el públic (Merciless, al MAK de Viena, 2001).
Procurà articular i despertar tan psicològicament com físicament la sensibilitat a través de peces voluminoses, irregulars, incòmodes, però a la vegada atraients i divertides com Meeting Point 3 (2004). Exposà a “Art a Centreeuropa, 1949-99”, a la Fundació Joan Miró (2000); “Dreams and Conflicts”, a la Biennal de Venècia (2003) i “100 Artists See God”, a l’Institut d’Art Contemporani de Londres (2004-05). La seva obra fou una presència freqüent a la Documenta de Kassel i a la Biennal de Venècia, que l’any del 2011 dedicà el Lleó d’Or a la seva trajectòria.
Rebé també els premis Otto Mauer (1986), el de la ciutat de Viena d’arts plàstiques (1988), el d’escultura de la Fundació Generali (1993) i el Wolfgang-Hahn del Museu Ludwig de Colònia (1998).