Es doctorà a la Universitat de Michigan el 1956, i ha estat professor de les universitats de Wayne State (1955-58), Rochester (1958-68) i Califòrnia, a Los Angeles (1968-73). Director del Centre per a les Humanitats de la Universitat de Wesleyan (1973-78), des del 1978 fou professor al campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia. Inspirant-se en el neoidealisme de Benedetto Croce i Friedrich Nietzsche, es convertí en el capdavanter del corrent que defensa la idoneïtat del discurs narratiu per tal de representar la part de la realitat que anomenem història. És autor de diverses obres, influïdes per l’estructuralisme europeu i el criticisme literari nord-americà, com ara Metahistory. The Historical Imagination in Nineteenth-Century Europe (1973), la seva obra més influent, en la qual defensa que la narrativitat inherent a la història en fa impossible l’objectivitat o la imparcialitat, Tropics of Discourse. Essays in Cultural Criticism (1978), The Content of the Form. Narrative Discourse and Historical Representation (1987), Figural Realism. Studies on the Mimesis Effect (1999), The Fiction of Narrative (2010) i The Practical Past (2014).