Ingressà al seminari de Barcelona, però el 1944 s’incorporà com a novici al monestir de Poblet, on l’any següent feu els vots temporals. Completà els estudis teològics al monestir suís d’Hauterive (1946-48), després dels quals feu els vots solemnes a Poblet el mateix any. Fou ordenat sacerdot el 1949. Després de cursar dret canònic a Roma (1951-53), fou elegit prior de Poblet el 1953, i el 1954, beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940). El 1967 cessà en aquesta dignitat, i amb tres frares més fundà el monestir de Santa Maria de Solius (Baix Empordà), del qual fou prior fins el 1999. Assistent religiós de la Federació de Monges de l’Orde Cistercenc des del 1956, el 2003 la Santa Seu li feu extensiu el càrrec per a tot l’Estat. Participà en el Concili de la Tarraconense (1995).