És una de les grans figures sortides de l'Actor's Studio. S'inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One (1957), de Jack Garfein, Anatomy of a Murder (1959), d’ Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder (1959), pel·lícules que li donaren un renom notable. Després de participar en algunes produccions italianes (Risate di gioia, 1960, de Mario Monicelli) i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms.
Tornà a actuar assíduament al cinema amb The Bridge at Remagen (1969), de John Guillermin, Husbands (1970), de John Cassavetes, a les ordres del qual rodà també The Killing of a Chinese Bookie Capone (1976) i Opening Night (1977). També destacà en Capone (1975), de Stephen Carver, Bloodline (1979), de Terence Young, i They All Laughed (1981), de Peter Bogdanovich.
Als anys vuitanta tornà al cinema italià amb Storie di ordinaria follia (1981), de Marco Ferreri , i Il Camorrista (1985), de Giuseppe Tornatore. Continuà actuant fins pràcticament a la fi dels seus dies, tant al cinema com al teatre i la televisió. En el cinema cal esmentar Road House (1989), de Ron Herrington, Per sempre (1991), de Walter Hugo Khouri, The Spanish Prisoner (1997), de David Mamet, Illuminata (1998), de John Turturro, The Great Lebowski (1998), dels germans Coen, SOS Summer of Sam (1999), de Spike Lee, Believe (2000), de Robert Tinnell, Blue Moon (2000), de John A. Gallagher, Very Mean Men (2000), de Tony Vitale, i Dogville, de Lars von Trier, entre d’altres.
Dirigí també Oltre l’oceano (1990) i alguns episodis de sèries de televisió, que també interpretà. L’any 2005 rebé el premi a la trajectòria al Festival de Sant Sebastià.