Joaquim Vallmajó i Sala

(Navata, Alt Empordà, 1941 — Ruanda, 1994)

Missioner.

Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica. El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969. Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya. El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort. Destacà pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li fou confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba. El 26 d’abril de 1994 fou arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on foren enterrades les seves despulles.