Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà. El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat. Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica. S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida. El 1964 fundà a Trosly-Breuil (Oise, França) l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena. El 2019 hi havia 154 comunitats de l’Arca en 38 estats (dues de les quals a Catalunya). El 1971 fundà, amb Marie- Hélène Mathieu, Fe i Llum, un moviment de persones amb minusvalidesa que es reuneixen periòdicament per pregar. El 1997 rebé el premi Pau VI, guardó que la Santa Seu atorga a persones o institucions que fan una tasca social remarcable. El 1975 renuncià al càrrec de coordinador internacional de l’Arca i el 1980 a tots els càrrecs de l’organització. L’any 2015 rebé el premi Templeton, un dels més prestigiosos dedicats a la filantropia. Publicà llibres d’espiritualitat (Ma faiblesse, c’est ma force, 1978; Ne crains pas, 1978; Jesús, le don de l’amour 1994; Toute personne est une histoire sacrée, 1999, etc.).