Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)

ESA

Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.

La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes. La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1.000 km. Successor de l'Hipparcos, Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments.

L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos conjunts complementaris de filtres fotomètrics, molts dels quals tenen un espectrògraf, per tal d'obtenir també un mapa cinemàtic que registri els respectius desplaçaments i una classificació fotomètrica exhaustiva per a identificar les propietats físiques de cadascun dels estels observats (lluminositat, temperatura, gravetat, composició i edat). Hom calcula que cap a la fi de la dècada 2011-2020 la informació subministrada per Gaia superarà el milió de gigabytes. El seu processament és programat per diversos centres de càlcul, com ara el Centre de Supercomputació de Barcelona, que disposa del supercomputador MareNostrum. Les dades científiques obtingudes han de contribuir a una comprensió completa de l’estructura i la dinàmica de la Galàxia. El setembre del 2016, es presentaren els resultats dels primers catorze mesos d'observació, en els quals hom establia la posició i el moviment de prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia.

A més, el Gaia també proporciona dades sobre uns cent mil objectes del Sistema Solar —la majoria asteroides—, i hom preveu també identificar milers de planetes extrasolars i les seves òrbites i masses, i desenes de milers de nans marrons i nans blancs. Hom preveu també la  detecció d’unes cent mil supernoves, i l’observació d’un gran nombre de galàxies de l’Univers proper i fins a mig milió de quàsars llunyans.

Propulsat per una nau Sojuz, l'enlairament fou dut a terme des de la base de Kourou (Guaiana Francesa) i la durada prevista de la missió era de cinc anys. La construcció del projecte Gaia anà a càrrec d'un consorci de tres empreses europees i de tres nord-americanes liderades per la companyia aeroespacial Astrium, amb seu a Tolosa de Llenguadoc.