i Zaha Hadid | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Zaha Hadid

Exterior del Museu de la Ciència Phaeno, a Wolfsburg, de Zaha Hadid
© Klemens Ortmeyer / Phaeno Museum
arquitectura arquit
Arquitecta i dissenyadora britànica d'origen iraquià.
Bagdad, 31 d’octubre de 1950 — Miami, Florida, 31 de març de 2016

Estudià matemàtiques fins l’any 1971 a la Universitat Americana de Beirut i inicià els estudis d’arquitectura el 1972 a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1977. El 1979 fundà el seu propi estudi (Zaha Hadid Architects) i l’any 1994 obtingué la nacionalitat britànica. Col·laborà amb Rem Koolhaas a OMA, i participà en la mostra sobre arquitectura desconstructivista que es realitzà al Museum of Modern Art de Nova York el 1988. Desenvolupà una destacada tasca docent en diverses universitats europees i nord-americanes. La seva obra gràfica, de formes anguloses i inspirada en les avantguardes, ha estat molt divulgada, i contrasta amb part dels seus projectes arquitectònics, en els quals és freqüent l'ús de línies corbes i sinuoses.

Entre les seves obres destaquen el conjunt d’habitatges a Berlín (1987-91), l’estació de bombers al conjunt d’edificis de l’empresa Vitra a Weil am Rhein, a Alemanya (1990-94), i el Pavelló de Jardineria a la mateixa ciutat, les instal·lacions de salt d’esquí de Bergisel (Innsbruck, 2002) i el Centre d’Art Contemporani de Cincinnati (2003).

L’obra que li obrí el camí del reconeixement públic fou l’aparcament i intercanviador de tramvies a Hoenheim Nord (Estrasburg), que rebé el premi Mies van der Rohe 2003. Altres obres destacades són el Pavelló Pont de Saragossa (2008), el Museu Riverside de Glasgow (2011), el teatre de l’òpera de Guangzhou, Xina (2011), l’Aquatics Centre de Londres per als Jocs Olímpics del 2012 (2011), la Jockey Club Innovation Tower de Hong Kong (2013) i el Heydar Aliyev Centre de Bakú (Azerbaidjan) (2015). Obtingué el premi Stirling del Royal Institute of British Architects (RIBA) dues vegades: el 2010 pel museu Maxxi (Museo nazionale delle arti del XXI secolo) de Roma i el 2011 per l’Evelyn Grace Academy de Brixton (Londres). Dels premis al conjunt de la seva obra, cal esmentar el 26è premi Pritzker d’arquitectura el 2004 (primera dona que obtingué aquest guardó) i la Medalla d’Or del RIBA (2015). L’any 2012 fou investida dama comanadora de l’orde de l’Imperi Britànic.

Col·laboració: 
PTR
Data de revisió: 
2016-04-01
Llegir més...