Inicià el seu treball l’any 1947 amb uns experiments fotogràfics que anomenà ‘hipnagògics’ i que produeixen imatges fragmentades. La seva obra participa dels moments clau de l’art francès, com el Nouveau Réalisme i el Lettrisme , i es caracteritza per un fort interès pel deliri i el llenguatge. Considera que el seu taller és el carrer, com mostren els seus affiches dechirées —un treball realitzat des del 1949 amb Jacques Villeglé—, fragments de cartells vells i estripats, que converteix en grans obres abstractes. A partir del 1959 inicià les palissades , que sorgeixen dels anteriors; si en aquells ironitzava sobre l’expressionisme abstracte, en aquests dóna una resposta irònica al pop americà. La seva activitat creativa no deixa d’estar alerta als estímuls permanents que l’entorn proporciona. La seva presència a la X Documenta de Kassel, l’any 1997, li donà una projecció internacional. A la tardor del 1999 es presentà la primera gran retrospectiva del seu treball al MACBA. El 2001 el Centre Nacional d’Art i de Cultura Georges Pompidou de París també li féu una mostra retrospectiva.