i bosó de Higgs | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bosó de Higgs

substantiu masculím
Física
física fís
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.

El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa. Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs (del qual rep el nom) i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs, que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs, que comprèn la totalitat de l’univers.

Hom n'inicà el  els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules. A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN), i posteriorment el US Tevatron accelerator proporcionà noves proves de la seva probable existència. Amb el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN hom començà una nova etapa en la detecció del bosó de Higgs.

El mètode emprat consisteix en  induir la col·lisió de feixos de partícules  amb energies molt elevades. El resultat de la col·lisió seria l’aparició de diverses partícules, entre les quals el bosó de Higgs el qual, malgrat desintegrar-se gairebé de forma immediata, deixaria un rastre de partícules que permetria identificar-lo. L’anunci oficial de la identificació d’una partícula amb propietats molt coincidents amb el bosó de Higgs hipotètic per part  d’un equip del LHC tingué lloc el 4 de juliol de 2012.

Col·laboració: 
APo
Llegir més...