Guardonat amb diversos premis per la seva obra, conrea la crítica social i intenta desmitificar el passat i present helvètic, denunciant la marginació de refugiats i immigrants, la manipulació de la historiografia i la política d’asil suïssa durant l’època nazi, en peces com: Grossvater und Halbbruder (‘L’avi i el germanastre’, 1981), Der letzte Gast (‘L’últim hoste’, 1990), Carleton (1996) i Das Lied der Heimat (‘El cant de la pàtria’, 1998), Alpen-Hegel (‘Hegel Alpí’, 2000), Einsiedler-Welttheater (‘Teatre del món dels solitaris’ 2000), Synchron (2001) i Mein allerliebstes Krokodil (‘El meu cocodril favorit’, 2002).